In Partnership with AOL Search
 
Cristianisme és el conjunt de creences i pràctiques propi dels seguidors del Crist. Al món occidental, el Crist va ser encarnat per Jesús de Natzaret. Així, doncs, Jesús és l'iniciador dels cristians i la seva Llum. La seva vida esdevé l'exemple a seguir. Històricament, el Cristianisme nasqué dins dels Judaísme, el primer monoteïsme reconegut com a tal. L'excissió es produí perquè els jueus, com a grup, no reconegueren Jesús com el Messies de les seves profecies. Tot i això, els trets jueus són força notables i profunds. I no són els únics. El necessari compromís amb les terres on posteriorment es va establir, el féu adquirir o adaptar elements de les religions nadiues. Malgrat que nasqué per a ésser unitària, els humans encara no som prou perfectes per mantenir l'essència de les coses en el seu estat de puresa inicial. De les friccions al si de l'Església sorgiren les tres principals branques del Cristianisme: -La catòlica -La protestant -L'ortodoxa Per sort, estem assisting a un corrent que tendeix a augmentar la comunicació i l'acceptació entre elles i a fora mateix de la Cristiandat. La comunitat dels cristians rep el nom d'Església, si bé aquest nom també designa la jerarquia sacerdotal. El seu cap visible fou el Papa de Roma en els seus origens però, en produir-se el cisma, aquest ha restat només com a cap de l'Església Catòlica. El llibre sagrat acceptat comunament és la Bíblia, la qual abasta l'Antic Testament (història i literatura jueva) i el Nou Testament (la vida de Jesús i el seu missatge).
enllaços a pàgines sobre ensenyament i aprenentatge de la religió, reglats o no reglats
Sinònim aplicable a la Categoria: ocultisme. L'origen grec d'esoterisme, "esoterikos", vol dir "interior". Ocult, no revel·lat, només per a iniciats: vet aquí la síntesi de la categoria. A la pràctica, però, les variables són diverses. 1- La major part de les religions o filosofies religioses del món han tingut un vessant "només per a escollits". Aquí aplicarem el terme "esoterisme" només al món occidental. 2- Són ja unes quantes les religions i filosofies religioses que accepten que, en l'actualitat, "les portes del Temple s'han obert", i que el que abans restava amagat, ara es pot divulgar. És a dir, que l'esotèric ja és del domini públic. Per això aquí ens referirem a la religió/filosofia no oficial ni majoritària. 3- La variable temporal és complexa. Els cristians eren esotèrics en els seus origens, degut a que eren minoritaris i sovint mal vistos, però no pas ara. Els pitagòrics també ho eren, i ara se'ls accepta en la història oficial de la filosofia. L'antiga religió egípcia era oficial en la seva època i tenia un vessant ocult, mentre que gairebé tots els seus practicants actuals són esotèrics. En la classificació de les URLs, doncs, caldrà una certa definició subjectiva. Exemples de les matèries que hi podrien entrar: càbala, màgia (tradicions occidentals), alquímia, bruixeria, hermetisme...
Revistes, publicacions, programes, emissores i altres mitjans que difonen aquesta temàtica.
Estudis sobre les diferents mitologies. Textos, articles i estudis.
Copyright © 1998-2014 AOL Inc. Condicions d'ús
Darrera actualització: dilluns, 8 / setembre / 2014 11:45:04 EDT - edita